MACLA

Durant més de dos anys les abelles han anat treballant adaptant-se orgànicament amb la guia de volums geomètrics proposada per Pep Aymerich. La interacció proposa un diàleg entre l’impuls vital de l’eixam i la ment conscient de l’home. La constant dansa simbiòtica entre natura i art. 

La voluntat de totalitat de l’escultura, realitzada durant tres anys per les abelles, és manifesta en la forma derivada de la creu i en la unió entre l’hexàgon -produït exacte per les abelles als ruscs- i el quadrat -obra humana, artificial, ideal-: és a dir, Déu, la natura i l’home. Aquest últim estableix uns límits a l’impuls creatiu de les abelles, i junts creen una escultura, una obra d’art, que podria molt bé ser el substitut de Déu en aquesta Trinitat. A més, també compareix en l’escultura un quart element: la societat. Les abelles viuen en una comunitat amb trets curiosos i característics, que ha inspirat teories polítiques de signes ben dispars.

Treballs relacionats