OCLUSIÓ-ECLUSIÓ

El díptic format per l’artista i el seu doble de cera, tots dos en postura fetal encara que també podria ser de res, mantenen una igualtat inicial que s’anirà desfent progressivament com si fossin vasos comunicants. La figura de cera és l’esperit, el jo, que desapareix en forma de fum i cau sobre l’home, impassible físicament, convertida en mel plena de vida, que serà la base del salt posterior, just quan el doble de cera s’acabi d’esfumar. Perquè l’artista pugui ser completament, el doble de cera, l’exvot, ha d’extingir.

Per Eckhart, la negació del jo era el primer i necessari pas cap a l’entrada de Déu en l’home. En aquest cas, l’acte de fe és la negació radical i la reducció a material en brut, apte per a la (re) construcció, a la configuració ja en el camí de Déu.