Un monòleg parlat i dansat que indaga la multifacètica relació entre la intèrpret i el seu entorn real i imaginari.
Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament, amablement o violentament.
En aquest espectacle es posa en valor el temps de la reflexió i la cerca d’un camí, una línia subtil i
buida entre la gravetat i la lleugeresa.